2n ESO Viatge a Castres

Els dies 17, 18 i 19 d’abril, els alumnes de 2n d’ESO vam anar a visitar Castres, la ciutat on va néixer la Congregació de les Germanes de la Immaculada Concepció, fundada per Émilie de Villeneuve.
Itinerari
El primer dia va estar bastant bé. Vam agafar l’autocar ben d’hora en direcció a Carcassone per visitar aquesta bonica ciutat que té un aspecte medieval. Dues hores després, vam arribar a Castres i, directament, vam anar a la Casa Mare on ens va rebre la germana Laure. Ens va ensenyar la casa, l’habitació d’Émilie (on encara hi ha moltes de les seves pertinences) i una part de la ciutat.
El segon dia vam anar a visitar la Ciutat de l’Espai, ubicada a Toulouse. Un guia ens va fer un recorregut en el qual ens va mostrar parts d’un centre espacial dels anys 90. Després, vam entrar al planetari per assistir a un espectacle astronòmic en què planetes, constel·lacions, etc. es van projectar a la gran cúpula del recinte. Tot seguit, vam tenir una estona per visitar el museu pel nostre compte i per passejar per l’esplanada que l’envolta. En acabar, vam tornar a l’autocar per adreçar-nos cap al castell d’Hauterive, on una descendent d’Émilie ens va explicar les singularitats d’aquest indret en què havia viscut la fundadora de la congregació. Vam aprofitar per lliurar-li una carta d’agraïment que havíem escrit en francès prèviament a l’escola.
L’últim dia, ja de tornada cap a Barcelona, vam fer una aturada a Narbonne, una ciutat molt bonica, en la qual vam estar-hi aproximadament una hora per dinar i fer més fotografies. Finalment, vam tornar a pujar a l’autocar per emprendre el viatge de tornada. En unes tres hores ja érem a Barcelona.
Què ens ha semblat
La valoració general del viatge ha estat molt positiva. Els trajectes en autocar han estat l’única pega, ja que se’ns van fer massa llargs. No oblidarem mai les estones de lleure que vam compartir tots els companys i companyes a la sala polivalent de la residència amb la televisió, la taula de billar, la de ping-pong i el futbolí per a tots nosaltres.
En definitiva, tant la convivència i el bon ambient del grup com el descobriment de l’entorn més significatiu de la vida d’Émilie han estat experiències molt enriquidores per a nosaltres.