Sortida a Castres - 2n ESO
Els alumnes de 2n d’ESO hem fet el viatge de curs a Castres entre els dies 23 i 25 d’abril. Aquesta sortida està relacionada amb el contingut del treball de síntesi de 2n que hem acabat a les sessions de tutoria.
El dia 23 d’abril vam sortir de l’escola a quarts de vuit del matí direcció França. La primera visita que vam fer va ser a la ciutat emmurallada de Carcassona per on vam passejar durant un parell d’hores. Havent dinat, vam tornar a pujar a l’autocar direcció Castres i un cop allà ens vam instal·lar a la residència d’estudiants que hi tenen les germanes. Vam poder fer una volta per aquesta bonica ciutat que a alguns de nosaltres ens va recordar Girona. Vam sopar molt d’hora ja que seguíem l’horari europeu i, en acabat, vam tenir temps lliure: alguns es van quedar a la sala polivalent de la residència jugant al billar, ping-ping o fent jocs de taula; d’altres van preferir anar a la pista de futbol del recinte a fer un partidet. Vam anar a dormir d’hora perquè l’endemà havíem de matinar: ens esperava l’excursió a la Cité de l’Espace de Toulouse.
El dia 24, doncs, vam anar a visitar la Cité de l’Espace. Allà vam fer dues activitats diferents: d’una banda, vam assistir a un viatge per l’espai des del planetari, on vam poder veure els planetes del sistema solar, les estrelles i les galàxies; i, de l’altra, ens van fer una visita guiada per les exposicions de la Cité. La tarda vam dedicar-la a treballar la figura d’Émilie de Villeneuve, la fundadora de la Congregació de les Germanes de la Immaculada Concepció. En primer lloc, vam anar a visitar el castell d’Hauterive, relativament a prop del centre de Castres, on una descendent d’Émilie ens va explicar que havia estat la residència de la santa durant alguns períodes de la seva vida i l’indret on Émilie va confessar al seu pare que volia dedicar la seva vida a ajudar els més desfavorits de la societat. En aquell espai tan simbòlic, vam llegir uns textos en francès en els quals reflexionàvem sobre la figura de la fundadora de la congregació. De tornada a la residència, vam fer una aturada a la “casa mare”, on viuen les germanes de la congregació. Una germana que parlava castellà ens va fer de guia per diferents espais de la casa. En destaquem sobretot les dimensions de la capella, ens l’imaginàvem més petita, i la cambra que recull algunes de les pertinences d’Émilie, com un hàbit, els llibres que llegia i alguns dels seus escrits. Al vespre, vam tornar a compartir espai i temps a la sala polivalent.
El darrer dia i de camí a Barcelona, ens vam aturar a dinar a Narbona. Ens va fer un dia de sol radiant ideal per passejar pel centre històric d’aquesta bonica ciutat i per fer fotos espectaculars de la catedral, del canal, dels palaus, etc. Cap a quarts de tres de la tarda, vam tornar a l’autocar per encarar la recta final del viatge. Ha estat una sortida molt enriquidora, profitosa i divertida alhora que mantindrem sempre en el nostre record.
