Treball de síntesi de 1r ESO

La normalitat després de la pandèmia i post pandèmia ha tornat a les aules i, amb ella, les sortides culturals. Enguany, l’alumnat de 1r d’ESO ha realitzat algunes sortides entre les que destaquem la sortida a Puigcerdà amb motiu de la realització del treball de síntesi. L’estada va durar tres dies, del 26 al 28 d’abril.
El tema escollit pel professorat va ser el de les “Energies renovables”. Ens vam decidir per aquest tema perquè resulta molt adient per tal de conscienciar l’alumnat de la importància de les energies renovables per al nostre planeta, com aplicar-les i quina rendibilitat ens poden proporcionar. Així mateix, està directament vinculat a la matèria d’ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible).
En el nostre cas concret es va fer el projecte de construcció d’una casa sostenible. Per això, la tarda del dia 26 van rebre les primeres indicacions i van treballar la teoria del projecte de valent. Després, esbarjo, sopar i festa abans d’anar a dormir.
Al matí del dia següent, 27 d’abril, toc de diana. La mandra no ajudava a aixecar-se, però al cap d’una estona i amb puntualitat britànica, tothom es col·locava a la filera davant del menjador per a esmorzar fort. Al davant teníem una excursió d’observació que ens portaria fins a la vila de Llívia. Pel camí vam veure diverses fonts d’energia sostenible: l’energia solar produïda per plaques solars, allà en la distància el primer forn solar de la història, el de Mont-Louis a França; l’energia eòlica, aconseguida mitjançant aerogeneradors domèstics; la bioenergia, procedent de biomassa o matèria orgànica i la reina de la festa, l’energia hidràulica procedent de l’aigua.
L’energia hidràulica era la font d’energia a investigar, l’escollida pel tast empíric. I res com la pràctica, “in situ”, per entendre el funcionament de les coses. Amb el guiatge de monitors i d’una monitora van dissenyar i construir, per equips, una roda de molí d’aigua. El disseny era d’allò més original. Dos plats de plàstic contraposats i enfrontats per la seva part còncava i, entre ells, com si fos el farciment d’un sandvitx, una sèrie de gots en filera perimetral cosits amb grapes als plats. Els gots quedaven abocats cap a la part externa de la roda per tal de recollir l’aigua i ser moguts gràcies a un eix que travessava els plats pel seu centre. L’eix el formava un pal de fusta d’aquells que fem servir a les brotxetes. Després, van posar a prova les rodes dels seus molins en un petit rec dels enverdits camps de conreu propers al complex on estaven allotjats. Les lleis físiques van fer la resta. Allò semblava la batalla de Trafalgar, la força de l’aigua del rec i una inclinació errònia de l’eix van provocar el desastre. Cadascú dels elements de la roda flotava per separat rec avall moguts pel caprici del corrent de l’aigua. Les cares ho deien tot. Es movien entre la sorpresa i l’estupefacció. Tot i així, la reacció va ser ràpida; uns s’afanyaven a agafar les restes de la desfeta, mentre d’altres, reien a cada naufragi. Va quedar palès que encara no havien après a lluitar contra els elements. En aquest cas, l’aprenentatge va ser clarament gràcies al mètode d’assaig-error.
En arribar a Llívia van fer una passejada per la vila, un menjar de pícnic i unes classes bucòliques al parc on també van berenar.
A la tornada, el sol que havia brillat fins a enlluernar-nos, s’amagava darrere d’unes columnes de núvols d’un blanc tant pur que encegava. El camí de tornada es feia llarg. De sobte, s’aixecà una ventada i l’últim raig de sol ens deia adeu. La temperatura baixà de cop i el cel es va precipitar en forma de gotes de dimensions gegantines. El clima de muntanya ens regalava un bon xàfec que ens va sorprendre a mig camí i, qui no anava preparat, va quedar ben xop. A l’arribada, una dutxa calenta i confortable ens va refer. Més tard, esbarjo, després, sopar i per acabar el dia, “Festuqui” i a dormir!
Al darrer dia, divendres 28 d’abril, nou toc diana i més mandra, ja sabeu, el llit i les seves propietats magnètiques. No obstant, tothom estava puntual fent filera davant del menjador. Tocava construir una maqueta que donés vida al projecte que havien dissenyat. Les seves destreses artístiques i manuals, junt amb els nous coneixements, es van posar a prova i, déu n’hi do, quina capacitat d’execució creativa i quins resultats tan bons. Les maquetes mostraven clarament la totalitat d’allò treballat.
Només ens restava agrair les atencions rebudes i acomiadar-nos dels monitors i de la monitora abans d’agafar l’autocar de tornada a l’escola. Així ho vam fer i, ara, ens queda un bon record d’uns dies de treball, esbarjo i convivència en uns paratges tant bonics com són els de la Cerdanya.
Tutors de 1r d’ESO.